Com fer una transició intel·ligent entre temporades?

Després de mesos entrenant, arriba el moment en què acaba la competició. I és aleshores quan apareix una pregunta que molts esportistes es fan:

❓I ara què toca?

Alguns continuen entrenant exactament igual. D’altres aprofiten per desconnectar completament durant setmanes. Però entre aquests dos extrems existeix una alternativa que sovint passa desapercebuda: la fase de transició.

👉🏼 La fase que gairebé ningú planifica

Quan pensem en una temporada esportiva solem imaginar períodes de càrrega, entrenaments específics i competicions. En canvi, poques vegades dediquem temps a planificar què farem quan els objectius principals ja han passat.

Curiosament, els models clàssics de periodització fa dècades que contemplen aquesta etapa. Es coneix com a fase de transició i actua com un pont entre una temporada i la següent.

L’objectiu de la fase de transició és reduir l’estrès físic i mental acumulat durant la temporada. Tot i això, un cop hem desconnectat uns dies i hem recuperat energia, també és una bona oportunitat per treballar aspectes que sovint queden en segon pla durant els períodes de competició, com la força general, la mobilitat, la tècnica o simplement gaudir d’altres activitats físiques.

👉🏼 Per què és important?

La recerca mostra que els períodes de recuperació formen part del procés d’entrenament tant com les sessions de qualitat o els blocs de càrrega. Sense espais per recuperar-nos física i mentalment, és més difícil arribar en bones condicions a la temporada següent.

👉🏼 Una oportunitat per mirar més enllà del cronòmetre

Aquestes setmanes també poden ser un bon moment per fer activitats diferents, entrenar sense objectius concrets, dedicar més temps a la força, compartir sortides amb amics o simplement gaudir de l’esport sense mirar ritmes ni potències.

En definitiva, tornar a recordar per què ens agrada entrenar.

🧠 La conclusió. La fase de transició és probablement una de les parts menys valorades de la planificació esportiva. No genera grans titulars ni entrenaments espectaculars, però pot marcar la diferència entre començar una nova temporada amb energia i en un bon estat de forma o arrossegant el cansament de l’anterior.

No sempre avancem quan entrenem més. Avancem quan a darrere hi ha una planificació estructurada pel període de la temporada en què ens trobem.

 

 

Referències bibliogràfiques:

• Mujika, I., & Padilla, S. (2000). Detraining: Loss of training-induced physiological and performance adaptations. Part I: Short-term insufficient training stimulus. Sports Medicine, 30(2), 79–87
• Issurin, V. B. (2008). Benefits and limitations of block periodized training approaches to athletes’ preparation. Sports Medicine, 38(3), 167–188.
• Zheng, J., Pan, T., Jiang, Y., & Shen, Y. (2022). Effects of short- and long-term detraining on maximal oxygen uptake in athletes: A systematic review and meta-analysis. BioMed Research International, 2022, 1–11.
• Barbieri, A., et al. (2024). Cardiorespiratory and metabolic consequences of detraining in endurance athletes. Frontiers in Physiology, 15, Article 38344385.
• Issurin V. B. (2016). Benefits and Limitations of Block Periodized Training Approaches to Athletes’ Preparation: A Review. Sports medicine (Auckland, N.Z.), 46(3), 329–338. https://doi.org/10.1007/s40279-015-0425-5