Moltes vegades esperem a la proximitat de la temporada competitiva per començar a “entrenar bé” per arribar-hi en el millor estat de forma possible. Fins llavors, hem fet una pre-temporada destinada a acumular quilòmetres i més quilòmetres amb l’objectiu d’assolir una bona base de cara els entrenaments de qualitat que s’aproximen.

Però, tothom i en totes les modalitats esportives cal seguir aquest tipus de planificació?

Bompa, et al. (2019) diferencia dues sub-fases dins en la pre-temporada. En la primera, o sub-fase general, l’entrenament ha d’anar dirigit a desenvolupar una bona base fisiològica que ens permeti, en la segona sub-fase o sub-fase específica, incidir sobre aquelles capacitats requerides en el nostre esport.

El mateix autor, basant-se en el principi de la individualització de l’entrenament, concreta que la durada de les fases i les càrregues d’entrenament han d’estar ajustades i adaptades al ritme d’assimilació de l’esportista.

Per aquest motiu, és convenient fer un seguiment adequat de la progressió de l’entrenament i de l’assimilació de les càrregues proposades. Macdougall, et al. (1991) ja indicava la importància de realitzar tests fisiològics per, entre altres coses, poder prescriure individualment l’entrenament, poder determinar si el programa d’entrenament està essent efectiu o no i per donar-nos informació sobre l’estat de salut de l’esportista.

Així doncs, depenent de les característiques fisiològiques, la vida esportiva i de les particularitats de la modalitat esportiva per la que s’entrena, els continguts de les càrregues d’entrenament seran diferents al llarg de tota la temporada esportiva. Des del primer dia de la pre-temporada fins l’última competició abans del període de transició o de descans.

Referències bibliogràfiques:

Bompa, T. O., & Buzzichelli, C. (2019). Periodization-: theory and methodology of training. Human kinetics.

MacDougall, J. D., & Wenger, H. A. (1991). Physiological testing of the high-performance athlete. Champaign, Ill.: Human Kinetics Books.